Fins aquí res d’especial, la classe política malauradament ja ens té acostumats a actituds similars davant la xarxa. Lluny d’entendre-la com una via de diàleg, debat i comunicació directa amb els votants, simpatitzants o no, acostumen a prevaler les pors. Pors a no saber com gestionar un troll, por a que es posi en evidència la possible relliscada en els missatges, por al soroll negatiu que es pugui generar. Por al mitjà, en definitiva.

Per altra banda existeix un raonament que no podem deixar de banda que és la percepció que tenen sobre la xarxa i els seus usuaris, i els que no ho necessiten. Que tot són riscos, que no s’hi pot guanyar res més que una bronca i crítiques. Que total, no val la pena escarrasar-s’hi. Fins i tot podria arribar a trobar-ho comprensible, de tarannà ben humà aquest del conservadorisme. Les dites populars n’estan plenes de consells que més aviat ens duen a no arriscar res. Ara bé, segueixo pensant que perden una oportunitat fabulosa d’aproximar-se als seus votants i d’establir noves vies de participació i opinió que sens dubte els portarien (amb uns altres valors i actituds davant tot plegat) a un estadi diferent. En una cosa els dono la raó, per fer la mateixa política de sempre, amb els missatges i estratègies a que ens tenen acostumats no paga la pena obrir un twitter i complicar-te la vida escoltant, dialogant i debatent.

En aquest cas en concret però la cosa va una mica més enllà. El candidat Rajoy ha optat per dir obertament en la seva bio que en la redacció dels missatges intervé un desconegut equip de persones. Els seus missatges però porten la signatura MR, a l’estil del que ja han fet altres personalitats o del que és comú fer quan un responsable de comunitat ho fa en nom d’una marca i no és l’únic que gestiona el compte.

El cas és que a dia d’avui porta 33 missatges enviats, dels quals només 6 són signats per ell (18%). De la resta n’hi ha 4 que són retweets de comptes pròpies del Partit Popular. I la qüestió empitjora si mirem el contingut dels missatges, molts d’ells de perfil tant baix com aquest:

En fi, sobren els comentaris.

Pel que fa a Rubalcaba l’usuari que ha escollit (o li han escollit) per entrar a twitter ja és una declaració d’intencions, @conrubalcaba. És a dir, és un usuari propi de recolzament a un candidat, no pas d’un President del Govern. A les clares ens diu què passarà a partir del 20N, on ja ens podem esperar un abandonament de twitter en tota regla. Val a dir però que es tracta d’un compte molt més actiu, porta més de 2.500 missatges enviats a la xarxa. Segurament aquesta repentina afició a twitter té molt a veure amb la necessitatval pedentòria de captar vots del candidat Rubalcaba. Molts dels missatges actuen com a titulars dels discursos que fa en el món físic però també trobem un bon gruix de replys a interpelacions que li fan altres usuaris. Això si, ni rastre d’en Rubalcaba. Podem esperar doncs que el candidat ha confiat totalment la gestió del twitter al seu equip de campanya.

Que com els hi va? Si mirem el nombre de seguidors la cosa està com segueix:

Com ja sabem Rajoy té una presència mínima a internet, amb molta menys activitat però d’entrada molt més seguit que no pas en Rubalcaba tot i el poc temps que fa que té el compte obert (des del 15 de setembre). Pel que a Klout, la cosa no és massa diferent,Rubalcaba té un Klout de 77 i Rajoyde 75. Si mirem altres estadístiques que poden donar pistes sobre la seva rellevància a la xarxa (nombre de llistes en que estan inclosos, nivell d’interacció, densitat de la xarxa…) porta cert aventatge en Rubalcaba. Però si tenim en consideració els pocs dies que porta en Rajoy és d’esperar que en breu es giri la truita. Si teniu interès en més detall podeu veure aquí les dades de Rubalcaba iaquí les de Rajoy.

Són dos exemples negatius de com es relacionen amb la xarxa tant un com l’altre candidat. No són excepció, ni de bon tros, en quant a aquest estil d’estratègies. Però donada la seva rellevància i impacte del què fan és una pena que no ho hagin afrontat de forma diferent.

Valdrà la pena estar atents fins finals de novembre tot i que malauradament ja ens podem imaginar el final dels dos comptes de twitter; un tancat per defunció i l’altre abandonat per desinterès. Ben bé sembla una metàfora del que ens està passant.

Aquest post va ser publicat inicialment al blog d’Espai en Xarxa

Foto a flickr de ilovebutter

Les xarxes han existit tota la vida i sempre ens hem refiat més de les recomanacions dels iguals que de la publicitat de les organitzacions. Quan jo era petit cada cert temps anàvem a Cerdanyola tota la família a visitar uns parents. De tornada l’encarregat d’escollir restaurant era el meu avi i per fer-ho utilitzaba un indicador infalible: el nombre de camions aparcats a la porta. La seva teoria de postguerra deia que si hi havia força camioners la cosa volia dir que allí es menjava bé, barat i en abundància.

Ara nosaltres podem obrir el nostre fabulós telèfon intel·ligent i veure els Tips que algú altre ha deixat a Foursquare, les recomanacions que poguem trobar a Minube i en un futur no massa llunyà podrem desplegar una capa d’imatges amb els plats i els seus preus abans d’escollir el lloc on dinar.

Però no ens deixem enlluernar; només són eines, tecnologia. Tindran llarga vida aquestes eines?  Tots hem sentit molts cops l’estadística que parla de l’adopció de certes tecnologies. Ara sabem que la televisió va tardar 13 anys en arribar als 50 milions d’usuaris i que Facebook ho aconsegueix en pocs mesos. Per cert, sembla que ja hauria arribat recentment als 750 milions d’usuaris, en poc temps es plantarà doncs als 1.000 milions. Brutal.

Però de la mateixa manera que la velocitat d’adopció ha crescut espectacularment també s’estan escurçant els cicles de maduració d’aquests serveis. Existirà Facebook d’aquí 5 anys? Aconseguirà satisfer les expectatives dels seus inversors? De moment el que si sabem és que està en beneficis; s’especula que en el 2010 hagin estat per sobre els 1.800 milions de dòlars.  No totes, però, seguiran el mateix camí. Alguns interessants projectes com, per exemple,  Twitter o Foursquare encara estant cercant la seva fòrmula de monetització en projectes que porten invertits moltíssims diners i encara no està clar si podran respondre a les altes expectatives financeres aixecades. Sense anar més lluny, fa pocs dies Foursquare va anunciar una nova ronda de financiació aconseguida per valor de 50 milions de dòlars, el que situa la seva capitalització teòrica en 600 milions de dòlars. No oblidem que tot i que des d’octubre fins ara ha passat de 4 a 10 milions d’usuaris està encara en pèrdues i per tant la seva valoració fora de tota mida.

En conseqüència, és possible que en aquest turbulent entorn que rodeja el que s’ha anomenat web 2.0 veurem ràpides defuncions on no esperem i longevitat on menys sospitem. Temps al temps.

Però de nou ens quedem curts, perdem l’enfoc si mirem cap a les eines quan només són això, eines. Eines meravelloses que ens permeten estar connectats en temps real amb el nostre entorn més íntim, però alhora també amb altres persones amb les qui compartim interessos professionals i personals.

La gran diferència està en que aquestes eines permeten vertebrar potents comunitats al voltant d’idees, gustos, necessitats, aficions i fins i tot, perversions.

Les xarxes i la intel·ligència colectiva ja existien abans d’internet , però la tecnologia ens posa totes les possibilitats a la butxaca.  I això és el que resultarà determinant per la generalitzada adopció, el ràpid i fàcil accés a la tecnologia.

Preparem-nos per un futur on els canvis tecnològics aniran a velocitat de vertigen i on haurem d’aprendre a adaptar-nos-hi a la mateixa velocitat. La diferència doncs de competència digital entre els qui es pugin al carro i els que no cada cop serà més grossa i de difícil solució. No serà però tant determinant com fins ara l’acumulació de nous coneixements i habilitats com la capacitat d’adoptar-ne de nous i de viure en un permanent estat d’aprenents. Definitivament, la tecnologia serà quelcom que ens acompanyarà en la nostra vida quotidiana i que cada cop es farà més present.

Però ni de bon tros serà suficient amb tenir certes habilitats digitals. Això serà, com diuen els anglesos, un must. Quelcom que caldrà anar assumint com a propi i integrat en el nostre dia a dia.

La clau estarà, com ja sabia el meu avi, en comprendre la dinàmica de les xarxes per fer-ne un ús intel·ligent.

Aquest post va ser originalment publicat a @espaienxarxa el 5/7/2011

Foto a flickr de Element2048

Avui hem començat el dia amb aquest interessant i encertat article escrit per la Paz Álvarez a Cinco Días que ens ha permès encetar una enriquidora discussió a Tau. Precisament per això, no volem deixar passar l’oportunitat de compartir amb vosaltres a través del nostre blog el mateix article i convidar-vos a fer algunes reflexions conjuntes que esperem ens portin a obrir una nova drecera en el nostre camí.

La primera idea que volem destacar és que moltes empreses, el 39% segons l’estudi High Performance Workforce Study 2011 que publica la consultora Accenture en el què es basa l’article referenciat, es plantegen el proper exercici com el moment adient per començar a parlar de generar creixement. Aquesta informació no només resulta positiva sinó que és definitivament engrescadora i esperançadora en un  escenari abusivament gris i aspre. La notícia té un contrapunt que no hem de passar per alt; tenen els professionals de les nostres organitzacions les habilitats i competències necessàries per a engegar aquesta nova etapa de forma profitosa?

Segons Francisco Puertas, soci de l’àrea de talent i organització de la consultora Accenture, la majoria de les empreses considera que els seus professionals no tenen les competències i habilitats que es requereixen per a fer front a aquest creixement. Només el 21% dels executius espanyols consideren el nivell competencial de la seva plantilla com a líder al seu sector, una dada preocupant.

A banda d’això, l’estudi identifica les noves competències a desenvolupar i a potenciar per obrir aquesta nova etapa.

Quines creieu que són aquestes competències?

• La capacitat per aprendre i desaprendre donat que estem a un nou context en el qual s’han d’obrir noves oportunitats de negoci.
• Capacitat d’innovació per aconseguir pensar de forma diferent i donar cabuda a les idees de totes les persones que formen part de l’organització.

Aquest és sens dubte un exemple més de com les competències juguen un paper diferencial en les organitzacions i que no s’han de definir de forma aïllada ni desvinculada del negoci. No podem en cap cas basar-nos únicament en aquestes dues competències, i a més hem de pensar que hauran d’anar en tot cas de la mà i lligades a una bona dosi de confiança i optimisme que es contagiï dels directius a la resta de l’equip.

L’article segueix amb una exigència bàsica per iniciar aquest camí, la necessitat de què el departament de recursos humans estigui alineat amb el negoci. Resulta preocupant que només un 8% de les empreses considerin que el seu departament de recursos humans sigui líder i diferencial aportant així valor al negoci. Aquest és sens dubte el moment de fer-nos certes preguntes i fins i tot de definir i desplegar algunes eines i polítiques que poden resultar claus per la reactivació i creixement del nostre negoci.

Business Game Tau Consulting

Als “habituals” del nostre blog no us sorprendrà llegir de nou sobre el nostre posicionament respecte de la formació vivencial. Des de Tau Consulting entenem que aquesta és una via nova i d’alt impacte per a treballar els comportaments i competències que considerem claus en l’entorn laboral.

El passat dia 19 vam compartir una jornada amb un grup de clients i amics per experimentar a través del Business Game…I aquells que no tingueu un nivell d’anglès massa al dia, us ho confirmem, ens estem referint a un joc de negoci. No desvetllarem l’essència del propi joc perquè el factor sorpresa i el procés que suposa superar les primeres barreres davant una situació nova i desconeguda són clares avantatges de la pròpia activitat. A l’àlbum de fotografies que recull alguns moments del dia veureu peces, un tauler de jocs i construccions de colors que ens evocaran moments d’infantesa, però no us quedeu només amb aquesta imatge aparentment innocent, l’activitat té regles i instruccions, objectius a assolir, diferents rols que els participants han d’assumir un temps limitat i un ritme trepidant i àgil.

A continuació assenyalem les principals competències que es poden treballar i analitzar al llarg de la dinàmica de treball, si bé la denominació de les mateixes pot variar d’una companyia a una altra: Lideratge, Treball en equip, Planificació estratègica, Iniciativa, Gestió del temps, Creativitat, Comunicació, Orientació al client o Negociació.

Fetes les pertinents presentacions i les primeres explicacions, el més efectiu quan parlem de formació vivencial és arromangar-se i posar-se a “fer i practicar”,  primera etapa de les quatre en què es divideix el conegut com a cicle de Kolb, autor que defineix l’aprenentatge com el procés mitjançant el qual es crea coneixement a través de l’experiència.

Després d’una primera ronda en què les persones participants van familiaritzar-se amb la dinàmica del joc i els seus respectius rols, vam convidar a tothom a identificar un aspecte de millora que s’havia d’incloure necessàriament a la següent ronda de l’activitat per tal d’assolir l’objectiu prèviament definit.

Realitzat aquets procés d’anàlisi i reflexió tant individual com grupal, estàvem doncs disposats per arrencar de nou amb el joc. En aquesta segona fase tot flueix amb molts més rapidesa, els rols estan més clars, l’objectiu està present en tot moment i es comencen a definir interessants estratègies que aporten molta riquesa a la dinàmica.

En la recta final de la jornada vam copsar les impressions i reflexions de les persones participants que destacaven no únicament l’alt impacte de l’activitat, sinó que reconeixien moltes de les situacions amb les què s’havien trobat al llarg del propi joc de negoci, com pròpies del dia a dia de la seva feina. Amb aquestes conclusions i perquè no dir-ho, amb ganes de seguir, ens vam acomiadar fins a una propera sessió on fer un tast de noves fórmules i metodologies de treball que ens facin avançar al ritme que les organitzacions necessiten.

Foto en flickr de busy.pochy

il·lustrar agendes i calendaris són una bona excusa per a la reflexió. Avui m’he topat amb aquesta associada al Sr. Abraham Maslow, autor de la teoria psicològica de la piràmide de les necessitats humanes.

“Les persones que només són hàbils amb un martell veuen i tracten tots els problemes com si fossin claus”

Què us evoca aquesta dita? Des del meu punt de vista, parla d’un dels factors clau per a garantir la supervivència i per què no dir-ho, l’èxit de les organitzacions en el context actual, la flexibilitat i la capacitat d’adaptar-nos als canvis.

Ho volguem o no els canvis no es poden aturar, afecten per igual a la societat, a l’economia, les organitzacions i la nostra vida personal, des dels valors que ens mouen fins la forma que tenim de relacionar-nos. Així doncs, perllongar en el temps metodologies i estratègies que han donat resultats satisfactoris en el passat no farà més que perpetuar allò que ja s’ha aconseguit, aquest és doncs un plantejament estàtic.

Pel contrari, hem de posicionar-nos de forma més flexible i tornar a enfocar les nostres habilitats, estratègies i rols, perquè serà això precisament el que ens obrirà les portes a terrenys per explorar i nous escenaris. Però, com podem potenciar i desenvolupar aquesta competència?

Sense tornar a l’arrel del concepte de competència que ja hem tractat en d’altres articles d’aquets mateix bloc, i partint de la base que les habilitats personals poden crèixer i millorar, el cas de la flexibilitat i l’adaptació al canvi no és diferent, tot i que hem de partir d’un posicionament inicial, hem d’estar convençuts de que el canvi és necessari i això requereix una predisposició positiva, oberta i receptiva.

La creativitat és una competència directament lligada a la pròpia idea de canvi i una qualitat necessària per a obtindré resultats superiors. Existeixen diferents tècniques i metodologies que ens poden ajudar a potenciar la nostra creativitat, destacarem les més efectives i habituals en l’entorn empresarial:

• Brainstorming
• Barrets per a pensar (Tècnica d’Edward de Bono)
• Mapes mentals (Tècnica de Tony Buzan)
• Oposats esbojarrats (opuestos disparatados)

Us convidem a practicar i aprofundir aquestes interessants tècniques donat que us resultaran un camí molt interessant per potenciar la vostra creativitat i obrir d’aquesta forma noves finestres i opcions dins les organitzacions.

Donat que hem començat amb una dita, em permetreu que acabi aquest article amb una de les meves predilectes:

Si continues fent el que sempre feies, obtindràs el que ja havies obtingut.

Els crèdits ENISA són una línia de finançament per a la creació i el desenvolupament de projectes empresarials amb l’única garantia de la viabilitat del projecte empresarial.

No es tracta d’un acte tancat exclusivament als membres de l’AIJEC, pel que us animem a que hi assistiu i animeu a d’altres empresaris a que vinguin i coneguin els detalls dels crèdits ENISA en un moment en el que la financiació és un dels principals entrebancs que ens trobem els emprenedors.

Nosaltres hi anirem, així és que si esteu per allí ens veiem el dijous!

Learning by cooking

Dijous dia 14 d’abril vam gaudir amb un grup de clients i amics de la presentació d’una de les noves apostes de Tau Consulting en l’àmbit de la formació vivencial, el “learning by cooking”.

Aquesta activitat té per objectiu treballar i analitzar els comportaments que es donen al voltant de determinades competències que considerem claus en l’entorn laboral, això sí, ho farem envoltats de cassoles, d’olles i de focs al Taller de Cuina de la Mariona Quadrada a Reus el que converteix aquesta activitat en una experiència única i inoblidable.

Dit així pot sonar estrany, ho sabem; com podem desplegar competències en un entorn, el de la cuina, que res té a veure amb el nostre lloc de treball? Ja hem comentat en d’ altres articles d’aquest mateix blog que us convidem a rellegir la rellevància de les competències i les grans oportunitats i avantatges que ens ofereix la formació vivencial. El nostre enfoc conjuga ambdós aspectes en aquest “learning by cooking”.

L’eix al voltant de la qual gira l’activitat és la cultura gastronòmica d’una zona geogràfica o país, presentat com un marc en el què crear, experimentar i, per què no dir-ho, gaudir i aprendre d’una forma relaxada.

Els nostres clients i amics van confiar un cop més en nosaltres, el que agraïm moltíssim! Això sí, van arribar encuriosits per la proposta que els presentàvem i igualment predisposats a viure-la intensament. Realitzades les presentacions i les primeres explicacions, tothom es va posar en situació i vam poder identificar i definir l’objectiu de forma clara. Abans de començar a descobrir els secrets i les tradicions de la cuina italiana, la base per assolir l’objectiu prèviament acordat, vam organitzar les persones assistents en dos equips de treball, que es van equipar amb els preceptius davantal i barret per a treballar a la cuina correctament; l’única cosa que faltava era triar els noms des equips: Basilico i Bolonia, molt suggeridors i plenament integrats en la gastronomia italiana.

Una de les preocupacions que a Tau Consulting vam tenir des de l’inici del disseny d’aquesta activitat va ser precisament que aquesta no es quedés en un simple divertiment. Per això precisament hem desenvolupat una detallada guia que permet a les persones participants recollir i detallar les seves observacions posant l’accent en els seus comportaments que es traduiran en competències i amb les que avaluarem els aspectes forts i possibles àrees de millora, tant de les persones de forma individual com dels grups de treball.

La sessió es va desenvolupar en un ambient constructiu i relaxat en el que els equips van desplegar les seves habilitats personals i estratègies al servei de l’objectiu que no es va perdre mai de vista, així ho evidencien a més les fotografies que ens va deixar l’event, algunes d’elles molt divertides, no deixeu de fer-hi un cop d’ull!

Ja hem comentat en un altre article del nostre blog el paper clau que tenen les competències en els processos de canvi, creixement o en el context en què una empresa decideix orientar-se cap a l’excel·lència i l’èxit assolint nous objectius. Entendrem doncs les competències com aquelles característiques personals que diferencien a las persones amb resultats superiors al seu lloc de treball.

La nostra proposta passa per conjugar el desenvolupament de determinades competències a través d’una metodologia de formació vivencial que ens permet experimentar en primera persona situacions allunyades de la nostra realitat habitual i en les què actuarem d’acord amb el nostre registre competencial. Diversos estudis demostren que la formació vivencial millora l’índex de retenció de coneixements fins un 75%, mentre que la clàssica d’aula és d’un 5%. L’experiència ens demostra que la millor manera de comprendre i afermar coneixements és posant-los en pràctica :“actuo i comprenc”.

La teoria de l’aprenentatge experiencial segons la qual, la millor forma d’interioritzar nous coneixements és mitjançant un cicle d’aprenentatge en quatre fases.

1. Experiència: actuar, fer, tocar i viure una situació per un/a mateix/a.
2. Observació i reflexió: analitzar què ha passat.
3. Conceptualització: què significa? Entendre el que ha succeït
4. Aplicació: i ara què? Tornar a planificar i fer d’acord amb allò après

Aquesta nova línia d’actuació oberta a Tau Consulting ara fa uns mesos amb la demo del “business game“, segueix ara amb una activitat que té com a eix principal el món de la cultura gastronòmica, LEARNING BY COOKING. En aquesta activitat col·laborem amb l’experimentada cuinera Mariona Quadrada que dirigeix a Reus el Taller de Cuina que porta el seu nom i que ens portarà a fer un emocionant viatge a través de la cultura d’una determinada zona geogràfica o país, apropant-nos a la seva gastronomia per saber més de les seves arrels, costums i tradicions.

És evident que la part lúdica està més que garantida; el simple fet d’allunyar-nos de les rutines i limitacions que ens auto imposen en el nostre entorn laboral durant el dia a dia ja suposa una gran avantatge i un marc ideal per aprendre i apropar-nos a noves perspectives.

Les competències clau que treballarem al llarg de les diverses fases de l’activitat són:

L’activitat ha estat dissenyada i serà dirigida per l’equip de Tau Consulting que a través de les observacions i la guia que facilitarà a les persones assistents, podrà fer una anàlisis del treball realitzat pels grups i a nivell individual posant en joc les competències.

Però el que ens interessa destacar és que la iniciativa partia de la base que els premiats només podien ser-ho si els demés li ho reconeixien. Així que varen desenvolupar una metodologia de votació via web totalment orientada a la participació en el vot.

És a dir, no hi va haver cap comité que filtrés les candidatures o que adjudiqués els premis a dit. Només calia registrar-se a la plana con, presentar la candidatura a la categoria que fos i llestos. A partir d’aquí cadascú movilitzà el seu entorn amb més o menys encert.

Però el resultat final dóna unes xifres que entenem són molt destacades:

• Més de 6.000 usuaris registrats. Són xifres altísimes considerant el caràcter local dels premis i que la majoria dels premiats desenvolupen la seva activitat majoritàriament a Terres de l’Ebre.
• Les candidatures a més de votades podien ser comentades. Doncs bé, en total hi ha més de 3.300 comentaris. O sigui, no és només que els amiguets de cadascú t’hagin votat un dia si i un altre també (que amb això n’hi havia prou) sinó que la participació popular ha sigut un èxit i ha portat a molts a prendre’s la molèstia de deixar el seu comentari. Tots els que tenim un blog sabem com d’escassos van els comentaris, així que 3.300 és un indicador brutal.
• 187.688 vots. Si, ho heu llegit bé. Aquesta és la xifra total de vots registrats. És clar, és cert que podies votar més d’un cop, així que com ja hem vist no vol dir usuaris únics. Però també és cert que s’havia de prendre la molèstia de tornar a entrat per tornar a votar aquella candidatura que tu creies mereixia un premi.
• Algunes de les candidatures (Pitarque o Isocat) varen recollir més de 10.000 vots. Bestial.

Habitualment assistim a tot tipus de premis que concedeix tal o qual associació i on el més habitual es que se concedeixin a través d’un comité. Aquests lògicament responen a interessos més o menys personals o corporatius, més o menys imparcials. Així que una iniciativa como aquesta s’agraeix pel seu plantejament fresc i perquè posa la veu en les persones, les que diuen el que valoren i el que no.

Participació, aquesta ha sigut la clau de l’èxit d’Ebre líders.

Aquesta entrada ha estat publicada prèviament al blog d’Agustí López, De personas y redes.

En aquest curs els participants podran fer-se una idea clara de què significa això que en diem web 2.0, quins són els principals elements a considerar i sobretot de quina manera endinsar-se en aquest món. La web 2.0 representa un fort canvi de paradigma en la forma com els diferents grups d’interès es relacionen amb les marques i per tant alhora una font d’oportunitats per a l’empresa. Però a més les eines 2.0 poden tenir una vessant interna que afavoreixi la millorar de l’organització, la gestió del coneixement o el sentiment de pertenença.

Les grans organitzacions són les que tenen més recursos a destinar a la seva presència a la xarxa. No obstant les petites i mitjanes són les que, per les seves característiques poden tenir més agilitat i capacitat de resposta i adaptació. Sovint la principal barrera d’entrada no són els recursos financers a invertir sinó simplement saber com definir una estratègia encertada i com treure profit a les eines que ens ofereixen les noves tecnologies.

Bé, de tot plegat se’n parlarà durant el curs, teniu tota la informació a la plana de Cepta, us hi esperem!